Catedral de Chartres. Chartres-França

ACTIVITATS

Context Històric i artístic

Models, influències i pervivències

Materials, tècniques i espai constructiu

GALERIA FOTOGRÀFICA

Fes click a les fotos.

1.- Fitxa tècnica:

Títol: Catedral de Notre-Dame de Chartres.

Autor: Desconegut. Obra col·lectiva, fruit d’un taller medieval (no d’una persona). Malgrat això, algunes directrius van estar vinculades als bisbes Fulbert de Chartes (960-1028)[efn_note]

Durant la primera meitat del segle XII, l’Escola de Chartres va ser un dels centres intel·lectuals més importants de l’Europa Occidental. El fundador va Fulbert, les seves idees platòniques van marcar el camí, per exemple de Bernard de Chartres (canceller reial entre 1124 i 1130) o Gilbert de la Porée.

.[/efn_note], Gosselin de Lèves (1149-1155), Robert (1156-1164), Guillem (1165-1176), Juan de Salisbury (1176-1180) i Pierre de Celle (1181-1183). 

Cronologia: Arquitectura del 1194 al 1221. 

Portal Reial vers 1150, encara que no hi ha documentació que determini el moment exacte de la realització. Portal nord vers 1200-1230. 

Cap al 1215-1221 es realitzà el laberint del paviment.

Consagració de la catedral el 1260 amb el rei de França Lluis IX (1214-1270).

Estil: Romànic. Gòtic

Gènere: Escultura i arquitectura.

Materials: Pedra calcària de les pedreres de Berchères. 

Dimensions: Església de 130 m. de llargada. 63,4 m. de llargada el transsepte. Amplada de la nau central 16,5. Amplada total de les tres naus 33 m. Altura de la nau central 37,5 m. Façana 48 m. amb la rosassa de 13,36 m. (una de les més grans del món). Laberint de 12.85 m. de diàmetre, el més gran d’època medieval. Superfície de vitralls 2.600 m2. Torre sud, finalitzada al 1170, alçada de 103 m. Torre nord, acabada al 1516, alçada de 115 m.

Localització (original i actual): Chartres. 

Funció: Edifici de culte cristià. Portalades d’entrada a l’església, caràcter propagandístic i didàctic. Escola catedralícia molt important, focus intel·lectual. Relíquies de la Verge Maria que converteixen el santuari en el principal de culte marià de tot el territori.

Rellevància en la Història de l’Art: Molt Alta. És considerada l’església gòtica millor conservada de tota França.

2.- Contextualització i datació:

Durant la segona meitat del segle XII i el segle XIII Europa viu una prosperitat econòmica, una millora en les condicions de vida de la població i un avenç en el coneixement científic que permet realitzar construccions essencials, vinculades sempre a les ciutats, que tenen un vocabulari en comú: el gòtic. 

Les catedrals eren el símbol del poder de l’església, però també de les altes jerarquies urbanes que contribuïen econòmicament a les construccions (aquest factor permet explicar la multiplicació de les capelles) a canvi del record etern en les oracions i la salvació de les seves ànimes. La verticalitat que s’havia aconseguit en els grans edifici romànics (com Santiago de Compostela) i la cerca de la llum s’accentuà en aquest període en  què primava la lleugeresa dels murs fins a posar a prova les lleis de la gravetat[efn_note]

Recordem el cas de Beauvais: els seus problemes estructurals i els 48 m. d’alçada de la nau central, els 42,3 m. d’alçada de la catedral d’Amiens o els 41,41 de Rouen, totes elles posteriors a Chartres.

.[/efn_note]

Chartres era anomenat Autricum durant l’ocupació romana. Cap al 876 el rei Carles el Calb (823-877) va oferir a l’església la relíquia del vel de la Verge, peça del segle I dC de més de 5 m. x 46 m. que va ser donada a Carlemany per l’emperador de Bizanci Constantí IV. La importància de la relíquia explica l’interès per la construcció, pensada en termes de prestigi i monumentalitat des del principi. En 1020 va patir un greu incendi i el bisbe Fulbert va començar el nou edifici per la cripta, acabada el 1024. 

A mitjan segle XII es van realitzar les dues torres de la façana oest (1145-1165)[efn_note]

Una de les torres és del segle XVI.

[/efn_note] el complex portal Reial (amb les seves cèlebres estàtues-columnes) i l’alçada interior fins a les finestres, ornamentades entre 1210 i 1250 per meravellosos vitralls de colors entre els quals destacava l’anomenat “blau de Chartres”. Un altre incendi el 1194 va permetre que es realitzés l’església gòtica que veiem en l’actualitat, inspirada en Soissons, però amb la intenció de superar-la en dimensions i en una nova concepció espacial. 

3.- Descripció, iconografia i aspectes més rellevants:

L’enorme edifici de planta de creu llatina, visible des de més de 30 km de distància, està dividit en tres naus. La capçalera té un doble deambulatori de set trams amb cinc capelles semicirculars distribuïdes de manera radial i la nau principal com és habitual, és molt més alta que les laterals. La seva volta de creueria simple amb nervis adossats als pilars que arriben fins al nivell de circulació del terra, fa 37,5 m. d’alçada: dada que la va convertir en la més alta i monumental del món en el moment de la seva construcció. A l’interior de Chartres queden tres nivells d’alçat, els propis de l’estil gòtic: arc, trifori i finestral. I des de l’exterior els murs se sustenten en arcs boterells (arcbotants) i contraforts coronats amb pinacles. 

Reims, Amiens i Beauvais enriqueixen la tipologia d’aquesta catedral, que també va ser imitada a Colònia, Westminster i Lleó. Els seus vitralls, que alleugereixen els murs i permeten l’esclat dels colors, inspiraren els de Bourges, Sens, Le Mans, Tours, Poitiers, Rouen i Canterbury. Els finestrals i la gran rosassa formen un dels millors conjunts de vitralls medievals que es conserven al món. Famosos per l’intens color blau,  se’n conserven 152 dels 186 originals. No es pot entendre el gòtic, nascut a l’ Ille-de-France al voltant de París (la ciutat del rei), sense aquesta construcció.

A l’exterior, la façana occidental, flanquejada per dues altes torres de distinta cronologia, mostra en correspondència al nombre de les naus interiors les tres portalades plenes de rica ornamentació escultòrica amb més de 300 figures. Damunt dels portals hi ha un cos de finestres i la gran rosassa, estructura que es repeteix a les façanes del transsepte. Els brancals de la Porta Reial (1145-1155) estan decorats amb reis i personatges de l’Antic Testament que simbolitzen la relació de parentiu entre la reialesa i la divinitat. Aquestes estàtues-columnes, de gran qualitat i interès per la seva originalitat, mostren una expressió serena, noble i eterna. Els frisos de l’esquerra de l’espectador narren escenes de la vida de la Verge, mentre els frisos de la dreta narren escenes de la vida de Crist. El timpà central està decorat amb una escena del Judici Final amb Crist en Majestat dins una màndorla envoltat pels símbols dels evangelistes o tetramorf. Crist alça la seva mà dreta i sosté el llibre de la Vida amb l’esquerra, posició que simbolitza l’essència humana i divina en iguals proporcions: la doble natura. Al fris de la llinda es representen els dotze apòstols emmarcats per arquitectures en quatre grups de tres figures i per sobre del timpà les arquivoltes mostren àngels i als Vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi en adoració. 

A la portada de la dreta apareix la Verge en Majestat i a les arquivoltes les arts liberals i els savis, mentre que a la portada de l’esquerra es troba l’Ascensió de Crist i a les arquivoltes els signes del zodíac acompanyats dels treballs dels mesos.

La portada nord i sud (1200-1235) són les més importants de la primera meitat del segle XIII per la seva complexitat. La del creuer nord és la “portada del triomf de la Verge” i es va realitzar entre 1204-1205, la del creuer sud té com a argument el Judici Final.

Un dels atractius d’aquesta obra és, sens dubte, el laberint del paviment. Motiu que evoca la mitologia grega, mai abandonada del tot a l’Edat Mitjana[efn_note]

Panofsky, Erwin y Saxl, Fritz, Mitología clásica en el Arte medieval, Vitoria, 2016 (1933).

.[/efn_note] L’arquitecte Dèdal el va construir per tancar el minotaure i Teseu va aconseguir matar al monstre i sortir gràcies al fil d’Ariadna. A l’Edat Mitjana es van fer diversos laberints als paviments d’edificis religiosos com Reims, Amiens o Saint-Quentin, paviments que s’han interpretat com la “signatura” dels arquitectes principals i com la recomanació de la cerca del camí cap a Déu. Aquest, el de Chartres, destaca per les seves mides, elegància i perfecció.

Restauracions i problemes: 

A diferència d’altres conjunts, no va patir molts danys durant la Revolució Francesa, malgrat que el comitè revolucionari havia decidit la seva demolició. Les restauracions successives van respectar el seu disseny original tot i que el 1836 un incendi va destruir les encavallades de la sostrada de castanyer danès que es va substituir el 1837. 

Durant la II Guerra Mundial, els vitralls van ser desmuntats i ocultats per evitar els danys dels bombardejos i entre 1998 i 2013 s’han portat a terme diferents intervencions en el conjunt.

4.- Bibliografia més recent i webgrafia:

James, John, Contractors of Chartres cathedral, Wyong, 1979 ; Prache, Anne, Chartres, le Portail de la Sagesse, Paris, 1994; Michel Rouche (dir.), Fulbert de Chartres, précurseur de l’Europe médiévale?, Paris, 2006; VVAA, La cathédrale de Chartres. Restaurations récentes et nouvelles recherches, a Bulletin monumental, 169 (2011); Angheben, Marcello, D’un jugement à l’autre. La représentation du jugement immédiat dans les Jugements derniers français: 1100-1250, Turnhout, 2013; Timbert, Arnaud (dir.), Chartres: Construire et restaurer la cathédrale XIe-XXIe s., Villeneuve d’Ascq, 2014; Le Clech, Sylvie, “La cathédrale de Chartres. Nouvelles découvertes”, a Bulletin monumental173 (2015), pp. 201-202; Angheben, Marcello, “Le portail royal du Mans et l’évolution de la première sculpture gothique entre les façades de Dijon et de Chartres”, a Cahiers de civilisation médiévale, 60 (2017), pp. 27-58; Lautier, Claudine, “Chartres: Glazing the Cathedral”, a Investigations in Medieval Stained Glass, Leiden, 2019, pp. 49-60.

https://www.khanacademy.org/humanities/ap-art-history/early-europe-and-colonial-americas/medieval-europe-islamic-world/v/chartres-cathedral

https://www.creationofgothic.org/COGA/synopsis.php?id=CHARTRES

https://www.creationofgothic.org/COGA/articles.php

https://creationofgothic.org/

[1] Durant la primera meitat del segle XII, l’Escola de Chartres va ser un dels centres intel·lectuals més importants de l’Europa Occidental. El fundador va Fulbert, les seves idees platòniques van marcar el camí, per exemple de Bernard de Chartres (canceller reial entre 1124 i 1130) o Gilbert de la Porée.

[2] Recordem el cas de Beauvais: els seus problemes estructurals i els 48 m. d’alçada de la nau central, els 42,3 m. d’alçada de la catedral d’Amiens o els 41,41 de Rouen, totes elles posteriors a Chartres.

[3] Una de les torres és del segle XVI.

[4] Panofsky, Erwin y Saxl, Fritz, Mitología clásica en el Arte medieval, Vitoria, 2016 (1933).

Podeu trobar l’estudi complert d’aquesta obra i les activitats associades a https://octaedro.com/libro/historia-de-lart-medieval/