Tríptic. El Jardí de les Delícies. Madrid-Espanya

GALERIA FOTOGRÀFICA

Fes click a les fotos.

1.- Fitxa tècnica:

Títol: Tríptic d’El Jardí de les Delícies.

Autor: Jheronimus van Aken, El Bosch -El Bosco- (1450-1516).

Cronologia: No hi unanimitat, 1490-1500 (dendrocronologia1 apunta a 1480-1485).

Estil: Gòtic flamenc (o gòtic tardà), per alguns, prerenaixement.

Gènere: Pintura.

Materials: Oli sobre taula de fusta de roure.

Dimensions: Alt amb marc: 205,5 cm, ample amb marc: 384,9 cm. Sense marc taula de roure 185,8 x 172,5 cm (taula central) 185,8 x 76,5 cm (taula dreta i esquerra).

Localització (original i actual): Engelbrecht II de Nassau (1451-1504) posseeix la pintura del 1490 fins a la seva mort; Hendrik III de Nassau (1483-1538) la té del 1504 fins a la seva mort; René de Châlon (1538-1544); per herència arriba a Guillem I d’Orange (1544-1567); confiscada per Fernando Alvárez de Toledo, duc d’Alba, el 28 maig de 1568; passa a Fernando de Toledo, fill il·legítim del duc d’Alba (1568-1591); serà comprada per Felip II (1527-1598) el 1591 i entregada a l‘Escorial el 8 de juliol de 15932, finalment es trasllada al “Museo Nacional del Prado” de Madrid en 1933

Funció: Creació complexa i enigmàtica. No és un retaule malgrat la seva forma de tríptic i mai es va ubicar a una església. El 1527 ja estava a la residència de la família Nassau.

Rellevància en la Història de l’Art: Molt Alta.


2.- Contextualització i datació:

Al voltant de 1500 Europa vivia una nova era en la qual es prefiguraren els Estats moderns. La dinamització del comerç va afavorir que la Mediterrània, i la zona de la mar del Nord i la mar Bàltica (controlada per la Hansa) es convertiren en focus d’intercanvis internacionals i de riquesa. La circulació de grans quantitats de moneda va portar a l’aparició de la lletra de canvi i es van iniciar les grans empreses mercantils. La burgesia augmentava la seva influència i per superar els vincles de vassallatge a poc a poc es van consolidar les Corts, els Estats Generals i els Parlaments. A les ciutats, cada vegada més grans, es van desenvolupar els convents dels ordes mendicants i les Universitats, cosmopolites i vinculades amb l’Església (que mai no va deixar de tenir un gran poder amb Roma com a centre religiós i cultural) encara que amb un creixent caràcter laic.

Mentre Flandes (actual Bèlgica), territori vinculat a la corona espanyola, seguia ancorat al gòtic, les ciutats italianes feia anys que ja havien “entrat” al Renaixement, i abans de 1500 Leonardo da Vinci havia pintat La Verge de les Roques, la Dama de l’Armini o La Belle Ferronière, per exemple.

Detallisme i colors rics i variats són algunes de les característiques de la pintura flamenca en la qual destaquen Van Eyck, Van der Weiden, Memling, Patinir i El Bosco, pintor realment original que utilitza elements del seu voltant (animats i inanimats) i els combina amb escenaris variats i plens de fantasia. El Bosco estava fascinat per la humanitat i reflecteix de manera satírica la societat de la seva època, però a la llum de l’eternitat. Temes de caràcter cristià i moralitzant condemnen les actituds pecaminoses dels burgesos com ara la vida a les tavernes, la prostitució, el joc, la gola, el sexe, les vestimentes ostentoses, la indisciplina, l’ebrietat, l’engany, la manca de moderació, la cobdícia, la violència i la mandra. 

Resulta important destacar que El Jardí de les Delícies no està firmat, però és la dinàmica pròpia del moment3 La dendrocronologia és la ciència que ens permet aproximar la data de la pintura, ja que són poques les referències que conservem de la vida de l’artista. No obstant això, entre elles destaca la relació amb Felipe el Hermoso, qui va encarregar el 1504 la pintura del Judici Final (conservat a Viena), i les dades que es guarden de la Confraria de Nostra Senyora de’s-Hertogenbosch en la qual ingressà l’any 1486. La seva habilitat com a pintor va ser alabada des del principi i com era habitual a l’època, El Bosco tenia un taller amb ajudants, deixebles i col·laboradors.


3.- Descripció, iconografia i aspectes més rellevants:

El Jardí de les Delícies, un conjunt fascinant format per tres taules en les quals predomina la minuciositat i el virtuosisme, representa la Història de la humanitat des de la Creació d’Adam i Eva, amb la Institució del matrimoni i la Perversió fins a l’època de Noè. 

Avui la seva contemplació a la sala del Museu d’El Prado ens priva de l’emoció i la sorpresa d’obrir un tríptic realitzat a l’exterior amb grisalla4 i a l’interior amb multitud de colors vibrants, brillants i hipnòtics.

Les figures, algunes difícils d’identificar i sorgides de la inventiva de l’artista, donen a l’obra un caràcter misteriós que ha fascinat als estudiosos des del segle XVI i que ha donat peu a centenars d’interpretacions i hipòtesis. Aquestes imatges, encara avui enigmàtiques, apel·len a l’àmbit cortesà del cercle dels comtes de Nassau, personatges intel·lectuals vinculats amb la cort de Borgonya. 

Al Jardí de les Delícies més enllà de la interacció corporal, molts personatges conversen envoltats totalment per fauna, flora i formacions rocoses meravelloses. La pintura queda situada entre l’esfera terrenal i la sobrenatural, i mostra una cruel visió de la humanitat pecadora (leitmotiv de moltes obres d’El Bosco) mitjançant una interpretació molt personal no exempta d’ambigüitat i sensació de somni fantàstic.

En el tríptic tancat es reprodueix en grisalla el tercer dia de la Creació del món (Gn 1:9-11), quan se separen les aigües de la terra i es crea el Paradís amb arbres i plantes. I és que al principi del Gènesi, tot era obscur fins que Déu fiat lux (Gn 1:3) i “va veure que la llum era bona i va separar la llum de les tenebres”. A dalt, a l’esquerra, apareix el Déu Pare, segons indiquen dues inscripcions en llatí, una en cada taula: Ell mateix ho va dir i tot va ser fet (Salm 33, 9)5; Ell mateix ho va ordenar i tot va ser creat (Salm 148, 5)6. Aquestes epigrafies són himnes d’alabança al Creador que el Bosco representa amb una tiara al cap i un llibre a la mà mentre mira el món contingut al globus, representat com una esfera de vidre en la que comencen a aparèixer elements vegetals i minerals.

En el tríptic obert, de vius colors que contrasten amb la grisalla, apareixen tres escenes que tenen com a únic denominador comú el Pecat, que s’inicia en el Paradís del panell esquerre, amb Adam i Eva, i rep el seu càstig en l’Infern del panell dret. L’alta línia de l’horitzó permet gaudir perfectament del detall de tots els elements i unifica la visió de les tres taules donant una gran profunditat. 

El panell central mostra un Paradís “fals” amb els Quatre Rius7, amb la fons vitae amb escletxes que recorden la fragilitat, i la humanitat lliurada al pecat de la luxúria al voltant d’aus i fruits de mida major al dels humans. El missatge que es transmet és el de la fragilitat i el caràcter efímer de la felicitat i els plaers.

La composició de les tres taules està distribuïda en tres plans superposats de caràcter horitzontal. En el panell central que dóna nom al tríptic, El Bosco ha representat un Jardí amb gran nombre de figures humanes nues (excepte la parella de l’angle inferior dret, que se sol identificar amb Adam i Eva). Homes i dones, blancs i negres, apareixen en grups o en parelles, mantenint converses i relacions corporals amb una càrrega eròtica al·lusiva al pecat de la luxúria. 

Alguns animals, reals o fantàstics, mostren dimensions molt superiors a les normals i d’entre ells destaquen dos mussols que, al mateix temps que evoquen la maldat i la bogeria ens recorden que el Paradís és un lloc d’engany. Plantes i fruites, de colors blaus i vermells que destaquen sobre el fons verd de la pradera, presenten en molts casos també una escala major de l’habitual. A diferència de l’aparent confusió que regna en el primer pla, en el pla mitjà i en el del fons s’imposa la geometria. Al centre, El Bosco ha representat un estany ple de dones de llargs cabells. Al seu al voltant, en sentit contrari al de les agulles del rellotge, gira un grup d’homes sobre diferents cavalcadures (ossos, bous, cavalls, dromedaris, porcs senglars, grius, unicorns i altres animals imaginaris) que s’han associat amb els Pecats Capitals. Al fons, quatre construccions fantàstiques erigides sobre l’aigua dels Quatre Rius, envolten la font central similar a la del panell del Paradís.

A la taula de la dreta, plena de colors obscurs i inquietants, es representa l’impressionant Infern, denominat a vegades “Infern musical” per la presència d’instruments torturadors. Si al panell central dominava la luxúria, a l’Infern es castiguen els Pecats a partir del procediment de la inversió: els plaers terrenals són ara els agents dels sofriments. Lucifer/Satanàs o el Dimoni, amb cap d’ocell, assegut sobre una cadira-orinal, devora homes i els expulsa. A la gola al·ludeix la taverna situada a l’interior de l’home-arbre, on els personatges nus asseguts a la taula esperen que els dimonis els serveixin gripaus. Tampoc falten càstigs per als excessos i els vicis censurats per la societat de l’època, pels envejosos, ludòpates, vanitosos,  lascius, o per a algunes classes socials, com el clergat o els cavallers. 

El Bosco ens porta en el seu magnífic tríptic des del Paradís (amb perills ocults) al gaudi dels plaers dels sentits i ens condueix fins a l’infern per tal de recordar que la vida plena de privilegis i complaences no té gaire esperança de Salvació. 

Gràcies a les recerques realitzades en 1967 per Gombrich i Steppe es va poder vincular el Jardí de les delícies a la família Nassau. Aquesta obra va ser destinada al palau de Brussel·les d’Engelbrecht II i a la seva mort va passar als descendents fins a 1568. El resultat de la dendrocronologia permet que s’hagués fet en els primers anys d’activitat del pintor, cap a 1480-85, però la seva proximitat estilística amb el Tríptic de l’Adoració dels Mags que pot datar-se amb seguretat el 1494, confirma que degué executar-se en la dècada de 1490 i no amb posterioritat a 1505 com alguns defensaven. Recentment s’ha afirmat que es va fer a partir de 1494 per considerar que la imatge de Déu Pare creant el món en el revers de les taules degué inspirar-se en el gravat de Michel Wolgemut i en el text dels Salms inclòs en la Schedelsce Weltchronik de Hartman Schedel, editada a Nuremberg en 1493.

Restauracions i problemes: 

El 1777 Ponz anota “és llàstima que aquesta obra estigui bastant maltractada”, no sabem res més. El 14 de gener de 1933 i durant l’any 2000 (per commemorar el 2016 el V Centenari de la mort de l’artista) va ser de nou restaurada. Gràcies a la tècnica de la reflectografia infraroja s’han conegut els canvis substancials que es van produir a la fase del dibuix i es poden veure rectificacions, desplaçaments, correccions de perfils i canvis en la composició.   


4.- Bibliografia més recent i webgrafia:

Yarza Luaces, Joaquín, El Jardín de las Delicias de El Bosco, Madrid, 1998; VVAA, El Jardín de las Delicias de El Bosco: Copias, estudio técnico y restauración, Madrid, 2000; Wirth, Jean, Hieronymus Bosch. Der Garten Der Luste. Das Paradies Als Utopie, Frankfurt, 2000; Mateo, Isabel, El Jardín de las Delicias y sus fuentes, Madrid, 2003; Belting, Hans, Hieronymus Bosch (El Bosco) el jardín de las delicias, Abada, 2009; Cuttler, Charles D., Hieronymus Bosch: Late work, Londres, 2012, pp. 102-168; VVAA, Jheronimus Bosch, his patrons and his public. International Jheronimus Bosch Conference (3trd), S-Hertogenbosch, 2014, pp. 118-131; Sullivan, Margaret A., The timely art of Hieronymus Bosch. The left panel of the Garden of Earthly Deligths, Oud Holland, 2014, pp. 165-194; Falkenburg, Reindert L., Bosch: Le Jardin des Délices, Hazan, 2015; VVAA, Jérôme Bosch. Peintre et dessinateur. Catalogue raisonné, Brussel·les, 2016, pp. 356-379; Schwartz, Gary, Jheronimus Bosch: the road to heaven and hell, Nova York, 2016, pp. 104, 194-205; Bruyn, Eric de, “Textos e imágenes: Las fuentes del arte del Bosco”, a El Bosco: la exposición del V Centenario, Museo Nacional del Prado, Madrid, 2016, pp. 73-89; Vandenbroeck, Paul, A suspect paradise. Studies on the left panel and detail symbolism if Hieronymus Bosch’s so-called Garden of Earthly Delights, Antwerpen, 2018.

https://youtu.be/Sj3fkaegAuU

https://archief.ntr.nl/tuinderlusten/en.html#

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/triptico-del-jardin-de-las-delicias/02388242-6d6a-4e9e-a992-e1311eab3609

https://www.rtve.es/alacarta/videos/mirar-un-cuadro/mirar-cuadro-jardin-delicias-bosco/1879598/

http://boschproject.org/#/


[1] Estudi de la fusta que permet saber l’any en el qual va ser tallat un arbre. Afegint el temps d’assecament necessari per tal que la taula pugui ser  utilitzada per pintar, es pot aproximar la datació. En el cas d’El Bosco utilitza roure del Bàltic i se sap que les fustes d’El Jardí de les Delícies procedeixen d’un arbre que es va talar el 1458, encara que la pintura no es va executar en aquell moment. 

[2] Es conserva el document al qual s’explicita “una pintura de la variedad del Mundo, cifrada con diversos disparates de Hierónimo Bosco, que llaman del Madroño”.

[3] Només firma el Tríptic de l’Adoració dels Mags i el Tríptic del carro de fenc.

[4] La grisalla és una tècnica realitzada amb diferents tonalitats de gris, blanc i negre que imita els relleus escultòrics.

[5] Ipse dixit et facta s[u]nt

[6] Ipse ma[n]davit et creata su[n]t (dreta)

[7] Gn 2: 10-14 “De l’Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates”.