Majestat Batlló, Barcelona. Catalunya-Espanya

GALERIA FOTOGRÀFICA

Fes click a les fotos.

1.- Fitxa tècnica:

Títol: Majestat Batlló. Crist triomfant (Christus triumphans).

Autor: Desconegut.

Cronologia: Mitjans del segle XII.

Estil: Romànic.

Gènere: Escultura.

Tècnica: Endrapada parcialment i policromada al tremp d’ou (doble policromia). El dors dels braços, el revers de la figura, la cavitat inferior del cos de Crist i la zona de contacte de la creu amb la imatge no estan policromats, senyal que es va muntar abans d’aplicar l’endrapat, la capa de preparació i la pintura.

Materials: Vàries peces (quatre per l’escultura de Crist). Fusta de noguera (cap i tronc), salze (braç dret), om (pal de la creu) i alzina (travesser de la creu).

El full d’estany al coll de la túnica, a les vores de les mànigues i al cinyell, i la utilització de lapislàtzuli volien convertir la peça en una obra semblant a les d’orfebreria que presentaven esmalts i metalls preciosos.

Dimensions: Creu 156 x 120 x 4 cm. Crist: 94 x 96 x 17 cm.

Localització (original i actual): No se sap d’on prové, potser de la comarca de la Garrotxa. Estaria decorant l’entorn de l’altar, segurament d’una església parroquial. Va entrar com a fons del MNAC al 1914 per donació de l’empresari Enric Batlló i Batlló (que l’havia adquirit a un antiquari d’Olot) a la Diputació de Barcelona.

Funció: Objecte de devoció.

Rellevància en la Història de l’Art: Alta.


2.- Contextualització i datació:

A Europa occidental es consolida una cultura artística comuna i variada entre els segles XI i XII, es tracta del Romànic. A l’actual Catalunya els principals protagonistes de la plenitud romànica són el comte Ramon Berenguer IV (1113-1162), Peronella (1136-1173) i el seu fill Alfons I (1157, rei al 1164-1196). Sota els seus governs s’expandeix el cristianisme per terres guanyades a l’Islam (Tarragona, Lleida o Tortosa, per exemple) i es desenvolupa una societat fortament jerarquitzada, però dinàmica i culta. El panorama artístic és ric i variat tant a les arquitectures com a les escultures i objectes que ornamentaven els espais públics i privats.

La vida de l’home medieval estava marcada per la religió i la litúrgia que tenia lloc a les esglésies, espais pensats per a la celebració del misteri sagrat. Mostrar l’invisible a partir d’allò que és visible era una de les raons de l’art medieval que es manifestava tant a l’exterior com a l’interior dels temples. Amb molta freqüència les portalades, naus, absis i claustres es presenten plens de narracions amb pintures i escultures que mostren complexos missatges teològics.

La Majestat Batlló és una peça de mobiliari litúrgic, ara fora del context original, relacionada amb l’altar, el focus de l’edifici medieval. Juntament amb els frontals, baldaquins, Marededéus entronitzades, teixits, calzes, patenes, píxides, reliquiaris, llibres i encensers, els crucifixos enriquien la percepció i l’experiència mística del fidel cristià. No podem entendre les esglésies buides d’objectes, hem d’imaginar-les plenes.   


3.- Descripció, iconografia i aspectes més rellevants:

La Majestat Batlló és una imatge de fusta tallada d’excel·lent qualitat i de dimensions considerables, que conserva en molt bon estat una rica policromia. Diversos historiadors consideren que és una de les obres culminants del taller de Ripoll.

Es mostra a Crist majestuós, sense senyals de dolor, en composició frontal amb els ulls oberts amb barba i cabellera llarga amb trenes pintades que cauen sobre l’esquena. La tendència a l’esquematisme es compensa per un interès pel detall que converteix a aquesta peça en una obra de sensibilitat excepcional.

La luxosa túnica de màniga llarga (manicata) que penja fins la zona dels genolls [1] (els peus no s’han conservat) està tallada en franges verticals paral·leles i decorada amb cercles de color vermell ocupats per motius florals d’estructura radial, propis de la tradició bizantina. La zona  inferior de la vestimenta, lligada a la cintura amb un cenyidor daurat, està decorada amb motius estilitzats de caire andalusí del període almoràvit (1086-1143) que s’han interpretat com un reflex d’escriptura cúfica. Cal assenyalar que la tècnica refinada en la superposició de les capes d’imprimació i els pigments, i l’ús de cinabri, atzurita o lapislàtzuli (obtinguts a través del comerç) indiquen un profund domini de les tècniques de la pintura romànica.

Catalunya conserva un nombre important de peces romàniques que responen a la modalitat de Majestat (Christus triumphans o de morte victor) o Crist sofrent (Christus patiens) on Jesús apareix clavat a la creu mig nu i sovint amb els ulls tancats.

Entre les Majestats, destaquen les de l’entorn de Ripoll, Vic i la Garrotxa, com ara la més propera a la Batlló: la Majestat de Beget (conservada in situ), considerada com a model o precedent. La de Sant Salvador de Bellver (coneguda com Sant Boi de Lluçanès, Museu Episcopal de Vic) presenta un sistema de decoració a la túnica molt similar a la del MNAC, així com la de Sant Joan les Fonts. Altres peces destacables són les de la Pobla de Lillet, Santa Maria de Lluçà, la Trinitat o Bellpuig (Rosselló), la Llagona (Capcir), Angostrina, Eller i Viliella.

La iconografia del Crist en Majestat o Crist triomfant ens mostra Jesús a la creu vestit de manera solemne i sense cap signe de patiment, ja que és representat amb els ulls oberts i la mirada serena. Aquesta tipologia no vol mostrar la Mort, sinó el Triomf sobre la Mort. És una imatge de Salvació que recorda la Redempció i trasllada a l’espectador devot la compassió, la transcendència de Déu i vol donar un missatge de Glòria.

Presenta inscripcions al braç superior de la creu JHS NAZARENUS REX IUDEORUM. Existia un Agnus Dei envoltat d’una doble circumferència amb lletres soltes al revers de la creu, també hi havia lletres al travessany i a la part superior del tauló vertical. Crist està viu segons es narra a l’Apocalipsi 1, 17-18: “No tinguis por. Sóc el Primer i l’Últim, i el que viu. Vaig morir, però ara visc per sempre, i tinc les claus de la mort i de la Tomba”.

La Majestat del MNAC és una de les imatges de Crist crucificat majestàtic i regi més destacable de les conservades d’època romànica, comparable amb la del Volto Santo a la catedral de San Martino de Lucca (Toscana) [2] és un objecte de devoció únic que cal relacionar amb la tradició de la Passio Imaginis y la Festum Salvatoris, festes de clara interacció amb el públic.

Restauracions i problemes:

El 1928 Emili Gandia va netejar la peça i segurament va aplicar alguna capa de vernís. El 1987 Pau Coll i Sílvia Noguer, des de l’àrea de Restauració i Conservació del MNAC van intervenir en la restauració de la peça. El 2007 i 2010 es va fer una anàlisi de la policromia en detall. La investigació, l’examen radiogràfic i la reflectografia infraroja van confirmar la presència d’una primera capa de pintura coberta per l’ara visible.

Els pigments utilitzats inclouen minerals usats relativament freqüentment, com el blanc de plom (blancs), les hematites, el vermillion o el cinabri (vermell), l’airein (blau), per al qual també es va utilitzar l’azurita. La segona capa de policromia, aplicada sense preparació prèvia, es caracteritza pel predomini del vermell i el blau, tant en la figura com en la creu. En aquest cas, es destaca l’ús de lapislàtzuli per a determinades zones del blau. La decoració de la vora inferior de la túnica correspon a la primera etapa d’aplicació del color. Una menció especial mereix els motius del coll, els punys i el cinturó de la túnica; l’aspecte gris i desgastat es deu a l’aplicació de làmina de llauna, cosa que va donar a l’obra un aspecte força luxós, amb el reflex de l’or daurada.


4.- Bibliografia més recent i webgrafia:

Durliat, M., “La signification des Majestés catalanes” a Cahiers Archéologiques, 37 (1989), pp. 69-95; Bastardes i Parera, R. Les Majestats del Taller de Ripoll, Barcelona, 1991; Camps i Sòria, J., “Majestat Batlló” a Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, pp. 154-156; Camps i Sòria, J., “Majestat Batlló”, a El románico y el Mediterráneo. Cataluña, Toulouse y Pisa. 1120-1180, Barcelona, 2008, pp. 400-403; Campuzano, M., Carreras, A., Comella, À., i Masalles, À., “Noves aportacions per a l’estudi de la Majestat Batlló: identificació i caracterització de la policromia subjacent”, a Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya11 (2010), pp. 13-31; Camps i Sòria, J., “Imágenes para la devoción: crucifijos, descendimientos y vírgenes en la Cataluña románica. Tipologías y talleres”, a Mobiliario y ajuar litúrgico en las iglesias románicas, Aguilar de Campoo, 2011, pp. 79-103; Camps i Sòria, J., “Romanesque Majestats: A Typology of Christus Triumphans in Catalonia” a Envisioning Christ on the Cross. Ireland and the early medieval West, Dublin, 2013, pp. 234-247; i Rotolo, C., “βασιλεύς τν βασιλέων: origen, definición y difusión de la iconografía del Cristo Rey “tunicato” clavado en la cruz en la escultura de madera polícroma en Europa (siglos IX-XIII)”, tesi doctoral Universitat de Barcelona, 2017.

https://vimeo.com/55857242 Reconstrucció virtual de la policromia subjacent. Àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC, 2012.

https://www.youtube.com/watch?v=u8fedprSMmQ


[1] Segons es detalla a l’Apocalipsi 1, 13-14: “hi havia algú semblant a un fill de l’home que anava vestit amb una túnica que li arribava als peus i portava un cinturó d’or al pit”.

[2] A Catalunya l’al·lusió de Vultus o Bult amb la idea del rostre, imatges de Crist triomfant, està documentada en Majestats com a la Majestat d’Organyà, i la de l’església Sant Vicenç d’Estamariu (Seu d’Urgell) on als anys 1063 i 1092 s’escriu ad imso vultu vel ad majestatem Domini da Starmariz: Trens, M., Les majestats catalanes, Barcelona, 1966, p. 38.