Frontal d’Avià. Catalunya-Espanya

GALERIA FOTOGRÀFICA

Fes click a les fotos.

1.- Fitxa tècnica:

Títol: Frontal d’altar d’Avià.

Autor: Desconegut.

Cronologia: c. 1200.

Estil: Romànic.

Gènere: Pintura.

Tècnica: Tremp, tapajuntes de pergamí, relleus d’estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta.

Dimensiones: 107 x 177 x 7,5 cm.

Localització (original i actual): MNAC, adquisició al 1903. Número del catàleg: 015784-000. Procedeix de l’Església de Santa Maria d’Avià (Berguedà)

Funció: Mobiliari litúrgic, frontal d’altar.

Rellevància en la Història del Arte: Alta.


2.- Contextualització i datació:

Es tracta d’un frontal d’altar romànic, element de mobiliari litúrgic que ornamenta l’església, profundament alterat per restauracions abusives. Immers en el corrent internacional presenta influències bizantines i del mediterrani oriental a la vegada que angleses (com es veu en l’impacte directe de models de miniatures derivades de la Bíblia de Bury St. Edmunds, el Saltiri de Winchester o el d’Eadwine) [1] . No sembla obra d’un artista local encara que presenta un complex desenvolupament narratiu en la línia del que es fa a finals del segle XII.

La representació del drama litúrgic Ordo Stellae (que tenia lloc al final de l’ofici de matines de la festa de l’Epifania) i l’escenificació de diferents episodis com la trobada dels Mags amb el rei Herodes, la Matança dels Innocents i l’Adoració pot explicar algunes de les peculiaritats d’aquest conjunt. Resulta important recordar la litúrgia que es desenvolupava a l’interior de les esglésies. Amb freqüència davant l’altar, en determinades festivitats es representaven temes sagrats i la presència d’imatges con aquestes feia memòria present del temps litúrgic passat i futur.


3.- Descripció, iconografia i aspectes més rellevants:

Aquest frontal és una excel·lent representació de l’art de la segona meitat del segle XII, que es va caracteritzar per la influència de l’art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l’art dels Croats. A la Corona d’Aragó gairebé tots els frontals romànics eren de fusta pintada [2] .

El frontal està centrat en la figura de Maria com a sedes sapientiae o “tron de la saviesa”, amb el Nen a la faldilla, flanquejada per quatre escenes de la Infantesa de Jesús: l’Anunciació i la Visitació; el Naixement de Crist; l’Epifania, i la Presentació de Jesús al Temple. Les figures de cada registre estan disposades enfrontades simètricament entorn d’un eix central. La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractament dels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. També és d’origen bizantí la posició de Maria en l’escena de la Nativitat, on apareix mig asseguda sobre un feix de palla.

Predomina el color vermell, color que representa la presència simbòlica del cos i la sang de Crist, completant un programa d’exaltació de la seva naturalesa humana i divina, amb la Mare de Déu com a figura simbòlica de l’Encarnació.

La segona meitat del segle XII és un moment en què el culte marià està en expansió per tot Europa i és en aquest context on s’ha de veure tant la remodelació de l’església de la Rodona de Vic, que va ser consagrada l’any 1180, com la sèrie de frontals amb temàtica mariana que van sortir dels tallers de la catedral, dels quals és un clar exemple el frontal de Sant Vicenç d’Espinelves.

El frontal d’altar presenta tècniques complementàries, com l’estucat o la colradura, és a dir, l’aplicació d’un vernís transparent tenyit de color groguenc que probablement imitava l’estètica del revestiment en plata de les icones bizantines. S’hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia dels personatges. Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició és equilibrada i frontal. Les figures són allargades, jerarquitzades i porten riques vestidures en la línia de la tradició dels mosaics bizantins.

El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural i la pintura sobre fusta.


4.- Bibliografía más reciente i webgrafia:

Blasco i Bardas, Anna M. La pintura romànica sobre fusta, Barcelona, 1984; Melero Moneo, Marisa, La pintura sobre tabla del gótico lineal: frontales, laterales de altar y retablos en el reino de Mallorca y los condados catalanes, Barcelona, 2005; Castiñeiras, Manuel, “Catalan Romanesque Painting Revisited: The Altar-Frontal Workshops”, en Hourihane, Colum (ed.), Spanish Medieval Art: Recent Studies, Arizona, 2007, pp. 119-151; Castiñeiras, Manuel i Camps, Jordi, El romànic en las col·leccions del MNAC, Barcelona, 2008; Kroesen, Justin i Schmidt, Victor (eds.) The Altar and its Environment, 1150-1400, Turnhout, 2009; i Castiñeiras, Manuel “El altar románico y su mobiliario litúrgico: frontales, vigas y baldaquinos”, Mobiliario y ajuar litúrgico en las iglesias románicas, Aguilar de Campoo, 2011, pp. 9-75.

http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/frontal-daltar-davia/anonim/015784-000


[1] Corpus Christi College, Cambridge, ms 2; Cotton Ms Nero C IV; i Ms. Cambridge, Trinity College R. 17.

[2] Entre els segles XII-XIII consten 29 frontals al Museu Nacional d’Art de Catalunya i es conserven 13 al Museu Episcopal de Vic.