Mare de Déu dels Consellers, Barcelona. Catalunya-Espanya

ACTIVITATS

Context històric i artístic

Models, influències i pervivències

Tècniques artístiques i materialitat

Fonts documentals

GALERIA FOTOGRÀFICA

Fes click a les fotos.

1.- Fitxa tècnica:

Títol: Mare de Déu dels Consellers.

Autor: Lluís Dalmau (pintura) i Francesc Gomar (estructura de fusta).

Cronologia: 1443-1445.

Estil: Gòtic internacional, amb “noves formes”

Gènere: Pintura i escultura.

Tècnica: Pintura a l’oli i pintura al tremp sobre taula. Talla: escultura en fusta.

Materials: Fusta de roure, pigments i oli com aglutinant (tremp gras). Fusta de Flandes i pa d’or.

Dimensions: 316 x 312,5 x 32,5 cm.

Localització (original i actual): Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Núm. del catàleg: 015938-000. Retaule destinat a la capella de la Casa de la Ciutat.

Funció: Devocional.

Rellevància en la Història de l’Art: Alta


2.- Contextualització i datació:

El juny de 1443 el Consell de Cent de la ciutat de Barcelona va decidir la contractació d’un retaule per a la capella de la Casa de la Ciutat, per la qual cosa nomenà una comissió de dotze prohoms[1] que, uns mesos després, es reuniren amb els cincs consellers d’aquell any i decidiren que l’artista escollit fos “lo millor e pus apte pintor que encercar e trobar se posgués[2]. La documentació exhuma que el 29 d’octubre s’encarregava a Lluís Dalmau aquesta obra i que gairebé un mes després, el 26 de novembre, es contractava la fusteria (de roure de Flandes) a Francesc Gomar, qui realitzà un element de mobiliari innovador, doncs el guarní amb una original orla vegetal i de disseny capriciós que culmina, en la part superior, amb dos àngels que sostenen l’emblema municipal. El 1445 s’enllestia el retaule segons indica una inscripció col·locada al basament del tron de la mare de Déu, que assenyala “SUB ANNO MCCCCXLV PER LUDOVICUM DALMAU FUI DEPICTUM”.

Les raons del Consell de Cent per contractar al valencià Lluís Dalmau i no a Bernat Martorell, el més rellevant pintor barceloní del moment que havia estat nomenat pintor i abanderat de la casa de la Diputació General el 1440, semblen explicar-se per la rivalitat entre aquestes dues institucions i també per la influència de l’art flamenc que s’estenia per tot el Principat en detriment de l’opció més italianitzant que encapçalava el pintor barceloní.

Les primeres notícies de l’activitat artística de Lluís Dalmau són de 1428, quan es documenta que formava part de la “casa del señor rey”, moment a partir del qual viatjà a Castella, on sembla que va establir contactes amb el famós pintor flamenc Jan van Eyck, qui estava a la Península per retratar a Isabel de Portugal, filla del rei Juan I. Els documents afirmen que el 1431 va rebre un ajut econòmic per viatjar a Flandes, on va establir-se durant 5 anys, de manera que va poder submergir-se en l’obra de magnífics pintors dels Països Baixos que l’influiren notablement. Així es pot concloure que les referències textuals conservades constaten el que sembla evident quan s’observa l’obra aquí objecte d’estudi, la Mare de Déu dels Consellers: el profund coneixement que Lluís Dalmau havia adquirit de la pintura flamenca, la qual cosa fou decisiva pels consellers quan decidiren escollir-lo com el pintor del retaule de la seva capella.


3.- Descripció, iconografia i aspectes més rellevants:

Presideix el retaule la Mare de Déu sedent amb el Nen en un treballat tron recolzat sobre quatre lleons i decorat amb diverses figuracions, entre d’altres profetes coronats per esvelts pinacles gòtics. A costat i costat s’han representat dos sants que porten creus al·ludint al seu martiri i que, sense dubtes, han estat triats pel seu caràcter cívic: santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona, i sant Andreu, el dia de l’onomàstica del qual eren elegits els consellers. Agenollats en primer terme, es troben en actitud orant els cinc consellers que varen encarregar l’obra clarament identificats[3] i que s’efigien, com s’especifica en el document de contractació, “segons proporcions e habituts de lurs cosors, ab les façs aixii pròpies com ells vivents les han formades”: per primer cop, encara que després s’acabarà imposant en la resta d’ambits figuratius, el retrat s’entén per part dels qui el demanen com una rèplica fidel de la fesomia original.

L’escena, singular des del punt de vista estilístic, es desenvolupa en un extraordinari marc arquitectònic de caràcter gòtic que presenta, a banda i banda, dues mènsules sostingudes per àngels i claus de volta amb l’escut de la ciutat de Barcelona, elements que també s’observen, com queda dit, en l’innvoador marc de fusteria encarregat a Francesc Gomar. Aquest absis, cobert amb voltes de creueria els nervis de les quals descansen sobre capitells ornamentats amb vegetals i figures masculines i femenines dempeus sota arcuacions, probablement sants màrtirs, es flanqueja per quatre grans finestrals amb traceria calada que obren l’espai a l’exterior, on se situen àngels que canten i, al fons, s’aprecia un paisatge de factura preciosista que substitueix el fons daurat (per altra banda de caràcter tan goticista) que s’havia establert en el contracte.

Extraordinàriament, ha arribat fins avui el disseny que Lluis Dalmau va realitzar d’aquest retaule, que avui es pot observar justament al costat de l’obra. Gràcies a aquest dibuix podem saber quina era la seva estructura original, que ha sofert modificacions, com la pèrdua de la predel·la o la mutilació de la part baixa del guardapols (l’estructura que avui substitueix aquests dos elements forma part d’una restauració d’inicis del segle XIX i, per tant, no és original). Igualment, cal esmentar que l’ampli travesser de fusta que es va incorporar a la part inferior del retaule i que tapa fins a vuit centímetres l’enrajolat de l’escena, amb els escuts de la ciutat, ha alterat sensiblement l’efecte tridimensional i, en conseqüència, transforma la comprensió, des del punt de vista de la perspectiva, de la innovadora proposta pictòrica del pintor.

La Mare de Déu dels Consellers és una pintura avantguardista que denota l’assimilació plena d’una nova tècnica, del protagonisme del paisatge, el naturalisme en la representació humana, i els jocs il·lusionistes per tal de crear la ficció de la tridimensionalitat i la profunditat. Com encàrrec institucional i emblemàtic evidencia també el coneixement, per part del patriciat urbà promotor del retaule a través de diverses vies (viatges al nord d’Europa, compra de manufactures flamenques –com teles, joies o els famosos “draps de pinzell”-, etc.), d’unes pautes estilístiques diferents a les dominants en la ciutat, que eren de caire italianitzant.


4.- Bibliografia més recent i webgrafia:

Salvador, Nati et alii, “Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova tècnica per a una obra singular”, Bulletí Museu Nacional d’Art de Catalunya, núm. 9, 2008, pp. 43-61; Ruiz i Quesada, Francesc, “Lluis Dalmau y la influencia del realismo flamenco en Cataluña”, dins Lacarra Ducay, María del Carmen (Coord.), La pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y otros territorios peninsulares, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2004, pp. 243-298; Ruiz i Quesada, Francesc, “Apropament a la simbologia del Retaule de la Mare de Déu dels Consellers”, Bulletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 5, 2002; Manote i Clivilles, M. Rosa, et alii, “Lluís Dalmau. Mare de Déu dels Consellers”, dins Guia Art Gòtic, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1998, pp. 135-137; Simonson Fuchs, Anne, The Netherlands and Iberia: studies in Netherlandish painting for Spain, 1427-1455, Ann Arbor, Michigan, 1994; Simonson Fuchs, Anne, “The Virgin of the councillors by Luis Dalmau (1443-1445). The contract and this eyckian execution”, Gazette des Beaux-Arts, 2/1982.

Fitxa Museu Nacional d’Art de Catalunya

http://museunacional.cat/ca/colleccio/mare-de-deu-dels-consellers/lluis-dalmau/015938-000

Envers la Mare de Déu dels Consellers de la Plana Edu.3.Cat

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21951


[1] Un prohom era una persona d’especial consideració, elegible i amb un càrrec representatiu tant per les seves condicions personals com econòmiques.

[2] La cita procedeix del document de contractació recollit per Sanpere i Miquel, Salvador, Los Cuatrocentistas Catalanes. Historia de la pintura catalana en el siglo XV, Tipografia l’Avenç, Barcelona, 1906, vol. II, p. XIV-XVII, doc. IX.

[3] Són Joan Llull –conseller en cap-, Francesc Llobet i Joan Junyent al costat de la santa màrtir; i Ramon Savall i Antoni Vilatorta al costat de l’apòstol protector.