Saint-Pierre de Moissac Moissac. Tarn-et-Garonne-França

GALERIA FOTOGRÀFICA

Fes click a les fotos.

1.- Fitxa tècnica:

Títol: Abadia (monestir) de Saint-Pierre de Moissac.

Autor: Desconegut. Obra col·lectiva, fruit d’un taller medieval (no d’una persona). Tanmateix, algunes directrius van estar vinculades als abats Durand (1048-1072), Ansquitil (1085-1115) i, sobretot Roger (1115-1135) pel que fa a la portalada.

Cronologia: Portalada vers 1115-1130 no hi ha documentació que determini el moment exacte de la realització.

1100 claustre: inscripció ANNO AB INCARNATIONE AETERNI PRINCIPIS MILLESIMO CENTESIMO FACTUM EST CLAUSTRUM ISTUD TEMPORE DOMINI ANSQUITILII ABBATIS AMEN.

Estil: Romànic.

Gènere: Escultura.

Materials: Pedra calcària.

Dimensions: Timpà de la portalada 6,10 m. d’amplada i 3,70 d’alçada. Llinda 6,10 m. d’amplada per 0,70 m. d’alçada. Mainell 3,30 alçada. Relleus laterals 4,60 m. d’alçada i 2,77 m. d’amplada.

Claustre mesura 38 x 41 m. i és lleugerament trapezoidal. Les galeries fan entre 4,5 i 5 m. de llarg.

Localització (original i actual): Moissac (Tarn-et-Garonne).

Funció: Edifici de culte cristià. Portalada d’entrada a l’església, caràcter propagandístic i didàctic. Claustre, espai privatiu de la vida en comunitat, només s’obria  a la gent del poble en determinades litúrgies anuals.

Rellevància en la Història de l’Art: Molt Alta.


2.- Contextualització i datació:

El segle XII, el cor de la plena Edat Mitjana, és una època fonamental en riquesa i complexitat. És un període d’experimentació i creativitat en solucions visuals variades que tenen especial interès per mostrar narracions en llocs clau: portalades, naus, cimboris, claustres i absis. Les històries sagrades es multipliquen en escultures i pintures, i es compliquen els discursos fruit d’una dinàmica activitat teològica de prelats i abats de gran alçada intel·lectual.

Encara que sabem que l’abadia de Moissac és un dels monestirs més antics del sud-oest de França, es desconeix la data precisa de la seva creació. Mentre la llegenda parla de la seva fundació pel rei Clovis, tot apunta que a inicis del segle XI és quan l’abadia va créixer en importància. Paral·lel al seu poder econòmic alguns manuscrits de la seva rica biblioteca donen fe d’una vida religiosa intensa i d’un creixement espiritual i cultural notable.

A mitjans del segle XI el gran monestir de Cluny va posar al capdavant de Moissac a Durand (1048-1072), bisbe de Toulouse. El cabal de prestigi i la presència d’abats reformistes expliquen, sens dubte, l’explosió de donacions que van permetre enriquir enormement els dominis de Moissac durant la segona meitat del segle XI. A inicis del segle XII l’àrea de la seva influència s’estenia fins a l’actual Catalunya i aquesta edat d’or va tenir també la seva projecció en l’aspecte constructiu. L’església abacial va ser reemplaçada en el segle XII per una altra edificació a base de cúpules que va quedar inacabada i en 1100, com resa una inscripció, l’abat Ansquitil (1085-1115) va fer erigir el gran claustre romànic amb una abundant decoració esculpida, la iconografia de la qual resulta inusitadament rica per a tan primerenca època.

La portada i el seu cèlebre timpà pertanyen als inicis del segle XII (cap a 1115-1130) i van ser realitzats en una data pròxima a la del claustre. La importància de la portalada s’ha d’entendre en parangó a les de Jaca, Compostela, Modena o Toulouse.

A partir del segle XIII el monestir coneix un lent, però progressiu declivi. La Revolució Francesa va posar fi en 1791 a la vida comunitària i va convertir aquesta església en una parròquia sense més, no obstant això, el 1998 l’abadia forma part dels béns inscrits en el Camí de Sant Jaume a França, declarats Patrimoni de la Humanitat.


3.- Descripció, iconografia i aspectes més rellevants:

La gran portalada sud de l’església abacial s’obre a la plaça principal de la ciutat medieval, etapa del camí de Sant Jaume, i es tracta d’una imatge pensada per estar a la vista de tothom.

El majestuós timpà representa el retorn de Crist a la Terra al final del temps (la segona vinguda narrada en la visió de l’Apocalipsi IV). La Maiestas Domini, al centre, queda envoltada del tetramorf amb dos àngels (de cinc ales), els Vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi (repartits en tres registres) i els personatges del mainell i els brancals: Pere i Pau (a la dreta de Crist) i Isaïes -identificat pel filacteri amb el text EC/CE VIR/GO/CON/CIPIE(T)– i Jeremies (a l’esquerra)1. Els laterals de la portalada expliquen la Infantesa de Crist i condemnen els pecats més habituals de les ciutats medievals (la luxúria i l’avarícia) sota la paràbola de Llàtzer (Lc 16:19-31). M. Angheben ha parlat del conjunt de la portalada com un gran tríptic, una imatge que es presenta al fidel per preparar-lo pel que es trobarà a l’interior, on de la litúrgia celestial passarà a la litúrgia terrenal.

Els Vint-i-quatre Ancians estan coronats, porten vestimentes ornamentades amb riques joies (segons la seva condició reial) i aixequen una copa i un instrument (viola) mirant en diverses postures cap a Crist, a qui adoren. Canten i ofereixen la copa (que simbolitza les oracions dels màrtirs) igual que  el sacerdot ofereix el vi eucarístic en el marc del Sacrifici de la missa, per sobre d’unes virtuoses i opulentes rosàcies que ornamenten l’esplèndida  llinda. Al mainell, fulles i lleons (creuats com si fossin motius en X) recorden les miniatures que il·lustren les inicials de llibres litúrgics (com la T del Te Igitur que evoca la Glòria de Crist i la Passió). Aquest “arbre de la vida” permet interpretar la T com el marc en el qual  es desenvolupa la Teofania o Aparició de Crist en Majestat.

Als laterals trobem tres registres, dos sota dos arcs, en dos panells rectangulars. A la dreta de Crist, Llàtzer acaba al si d’Abraham (Paradís) tot just per sobre de la imatge de la luxúria, la gola i l’avarícia (Infern). Mentrestant, a l’esquerra de Crist (on estan els profetes de l’Encarnació) es mostra el cicle de la Infància des de l’Anunciació fins a  la Fugida a Egipte. Articulats en correspondència entre la vida terrenal i la vida del més enllà, la dona nua s’enfronta a la castedat de la Mare de Déu i el llit de la Nativitat apareix enfront del llit de la mort de Llàtzer. Es tracta d’un discurs moralitzant que recorda, a tots els espectadors, on aniran les ànimes dels difunts el dia del Judici Final. Animals, dimonis i altres criatures fantàstiques ens submergeixen en el cor del complex món medieval.

Els grans escultors de la portalada van ser capaços de realitzar relleus d’alta qualitat com el del profeta Jeremies, imbuït d’una malenconia suau i dolça, i el de la Majestuosa Maiestas, distant i aïllada de la realitat.

El claustre, on s’alternen columnes dobles i simples, és considerat el punt de partida dels primers grans cicles de capitells historiats a les galeries amb un missatge i un programa de conjunt. Un taller considerable d’escultors (es veuen diferents maneres de treballar) va realitzar els capitells i els relleus dels pilars angulars. Tots van seguir un cànon comú que s’ajusta a l’estil de l’escultura desenvolupada pel primer taller de Saint-Sernin de Toulouse (localitat que es troba a poc més de 50 km.). En els pilars angulars es representa els apòstols, disposats per parelles; i als pilars intermedis, l’abat Durand i la inscripció d’Ansquitil apareixen en l’eix est-oest, mentre en l’eix nord-sud trobem un magnífic pilar de serpentina rosa decorat amb ones, tot just al costat de la font.

Dels 76 capitells que componen el claustre, una cinquantena són historiats i els temes abasten tota la història de la Humanitat, des del Pecat Original fins a la presa de Jerusalem pels Croats, amb passatges de l’Antic i el Nou Testament, de l’Apocalipsi i de les Vitae dels sants.

Portalada i claustre converteixen a Moissac en un conjunt fonamental per entendre la plàstica romànica de la més elevada qualitat i bellesa.

Restauracions i problemes:

Les galeries van ser refetes en temps de l’abat Bertrand de Mointagut (1260-1295) i el 1850  sabem de la intervenció de Viollet-le-Duc a la torre i al timpà amb Théodore Olivier. El 1860 es va reemplaçar l’àngel de l’Anunciació i dos caps dels ancians de l’Apocalipsi són refets. A més, sabem que el timpà, com és habitual al llarg del romànic, tenia algunes restes de policromia desaparegudes actualment .


4.- Bibliografia més recent i webgrafia:

Durliat, Marcel, L’abbaye de Moissac, Rennes, 1985; Cazes, Quitterie i Scellès, Maurice, Le cloître de Moissac, Bordeaux, 2001; Fraïsse, Chantal, “Le cloître de Moissac a-t-il un programme?”, Cahiers de Civilisation médiévale, 50 (2007), pp. 245-270; Cazes Quitterie i Hansen Heike, “Moissac, abbaye Saint-Pierre. Cloître”, Monuments de Tarn-et-Garonne. Congrès archéologique de France, 170 (2014), pp. 305-317; Pradalier, Henri, “Moissac, église Saint-Pierre. Sculptures du porche”, Monuments de Tarn-et-Garonne. Congrès archéologique de France, 170 (2014), pp. 291-298; Angheben, Marcello, “La théophanie du portail de Moissac : une vision de l’Église céleste célébrant la liturgie eucharistique”, Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 45 (2014), p. 61-82.

Claustre: Rutchick, Leah, “A reliquary capital at Moissac: liturgy and ceremonial thinking in the cloister”, a Decorations for the Holy Dead. Visual Embellishments on Tombs and Shrines of Saints, Turnhout, 2002, pp. 129-150; Leandro Pereira, Maria Cristina, “Le lieu et les images. Les sculptures de la galerie est du cloître de Moissac”, a Hülsen-Esch A. V. i Schmitt, J. C. (eds.), Die Methodik der Bildinterpretation. Les méthodes de l’interprétation de l’image, Göttingen, 2002, pp. 415-470; Leandro Pereira, Maria Cristina, “Memória de pedra: os pilares centrais das galerias leste e oeste do claustro de Moissac”, Farol. Artes, Arquitetura, Design, 3 (2003), pp. 74-89; Fraïsse, Chantal, “Le cloître de Moissac a-t-il un programme?”, Cahiers de Civilisation Médiévale, 50 (2007), pp. 245-270; Leandro Pereira, Maria Cristina, “Les images-piliers du cloître de Moissac”, Bulletin du Centre d’études médiévales d’Auxerre, 2 (2008), pp. 1-12; idem,“Montagens topo-lógicas: as imagens nos capitéis e pilares do claustro de Moissac”, Revista de História, 165 (2011), pp. 73-92; Franzé, Barbara, “Moissac et l’oeuvre de l’abbé Ansquitil (1085-1115): un discours de pénitence”, Hortus Artium Medievalium, 21 (2015) pp. 385-405.

http://www.abbayemoissac.com/fr/l-abbaye-saint-pierre

http://cenobium.isti.cnr.it/moissac/cloister

https://www.visites-panoramiques.com/Cloitre-de-Moissac-Tarn-et-Garonne.html


[1] Una inscripció permetia identificar com l’abat Roger al personatge de lo alto de la semicolumna exterior de la dreta de la façana BEA [TV] / S : RO CG] /ERIVS/ABBA/S, VVAA, Corpus des inscriptions de la France médiévale, t. 8, 1982, Paris, pp. 134-135.